El mar Mediterrani ha estat al llarg de la història el gran nexe d'unió entre els pobles que l'envolten. A la vegada, rius, llacs i maresmes servien de vies de penetració cap a les zones interiors i les seves ribes esdevenien llocs idonis per a l'assentament de grups humans. Aquesta utilització contínua de les aigües ha anat deixant al seu si innombrables mostres de l'activitat humana en forma de vaixells enfonsats, construccions portuàries, etc. Durant les últimes dècades els avenços tecnològics i metodològics han permès l'accés a les restes arqueològiques subaquàtiques i el seu aprofitament com a font d'informació històrica, però al mateix temps, l'increment de la pressió humana damunt les costes i els fons marins han accelerat el procés de destrucció d'aquest patrimoni enormement fràgil.
